1.- Ona
25.01.2015 20:21
1.- Definició i formació d’ona
1.1.- Definició: Una ona és una oscil·lació periòdica que es produeix en un medi físic com p.ej. l’aire. L’aire en moviment quan troba un obstacle, com una muntanya, genera més endavant una sèrie d’ones de diferents mides que resten més o menys fixes encara que l’aire continua en moviment.
1.1.1.- γ Amplitud “fins on es puja” normalment depèn del gruix de la capa d'estabilitat i del gradient de vent.
1.1.2.- λ longitud d’ona distancia per completar un cicle. La longitud de ona depèn de l'estabilitat (+ estabilitat + ascendència).
Els models teòrics simplificats proposen la relació entre velocitat horitzontal del vent(v) i longitud d’ona (λ) expressats en km i km/h com a λ=0,2v-1.
A efectes pràctics s’utilitza la “ fòrmula de Prat”, formulada per Robert Prat, β=0,1v donats; v en km/h com la velocitat del vent que provoca l’ona, i β en km, com la distancia entre la zona ascendent de l’ona a la cresta que la origina.
p.e; si volem en ona amb vent de 75 km/h, la carena que la provoca és de 7,5 km, també la distancia aproximada entre les ascendències del seguit de dos ressalts és de 7,5 km.
1.1.3.- Freqüència “temps de recorre λ”. Durada per completar un cicle, normalment el valor és constat en la propagació.
1.2.- Condicions que afavoreixen l’ona:
1.2.1.- Intensitat de vent i gradient positiu en alçada. De manera quotidiana es necessita una intensitat de vent de l’ordre de 28 a 46 km/h (segons la font 15 a 25 nusos) i és convenient un augment d’intensitat del vent de 2 a 4 km/h per cada 300 metres (6 a 13 km/h cada 1000 m)
1.2.2.- Orografia del terreny favorable. El vent perpendicular a un obstacle, normalment una serralada, l’orografia del terreny determina la formació i el tipus d’ona.
- L’ona cal imaginar-la en tres dimensions, en una serralada es convenient que el vent no s’escapi pels costats. La desviació entre la perpendicular i la serralada oscil·la entre +/- 25º.( 30ºsegons la font)
- En un sistema ondulatori en ocasions es pot donar un canvi en la direcció del vent a una determinada alçada, a vegades en una atmosfera clarament laminar, es tornen a produir turbulències, això probablement es degut a l’existència d'una capa d’inversió o a un canvi de direcció del vent, originant un efecte similar al de “vent contra muntanya” (rotor+laminar). En aquet cas seria; ”vent contra ona” (laminar+rotor+laminar, en aquest cas el centratge de l’ona també canviaria de direcció.
- També es freqüent veure lenticulars provocades per els cúmuls, és vent xocant contra un cúmul, és de difícil aprofitament pel vol a vela
- Les ones es poden ampliar disminuir o anular, en funció de la relació entre la longitud d’ona i la distancia a un segon obstacle. S’amplia, quan la distancia entre obstacles i la longitud d’ona son iguals o en proporcions enteres, llavors es diu estar en fase o en ressonància. A La Cerdanya es fàcil de veure en la línea Puigmal-Cadi.
- En un model teòric o perfecte, les línies de representació de l’ona son simètriques i les línies de fase verticals. La realitat sol ser més complexa donant-se les línies de fase inclinades. Es pot donar el cas de quan es te alçada, volar a barlovent o per sobre de la cresta que origina l’ona. Aquet fenòmen pot condicionar el posicionament de l’ona sobre el terreny però no tant en la primera longitud d’ona, doncs les línies de fase es solentmantenir paral·leles i en tot cas considerant només a efectes pràctics, la longitud d’ona no canvia.
1.2.3.- Estabilitat atmosfèrica. Es necessita una inversió o estabilitat almenys per sobre les muntanyes que provoca l’ona, interessa que l’ona quedi atrapada en una capa d’inversió, el gruix d’aquesta capa condicionarà l’alçada aprofitable.
